Santcugatenques i santcugatencs: les meves primeres paraules són d’agraïment a les persones que han considerat la meva participació en aquesta festa de tardor de l’any 2015 com a pregoner.

Que puc dir jo de la festa de tardor desprès de 40 anys d’experiències de tota mena? Donç la primera que cal fer un reconeixement a tots aquells que l’any 1976 van sentir la necessitat de sortir al carrer per mostrar que existien i que, sens cap mena de dubte, eren els representants d’una societat que calia consolidar desprès de la llarga història de la dictadura franquista.

Així doncs un primer record per l’assemblea permanent d’entitats que significava l’esperança d’un renaixement del que no havia estat possible fins aleshores i que va ser rebatejada amb el nom de “coordinadora d’entitats”.

Una taula rodona convocada al teatre de la unió per parlar del present i futur de sant cugat on s’anuncia que es parlará de sanitat, d’urbanisme, d’ensenyament, de cultura, de jovent i de la carestia de la vida el 14 de març de 1976 sembla haver estat escrita abans d’ahir.

Vol dir això que en aquests 40 anys des de la primera festa de tardor el dia 28 de novembre de 1976 les coses no han canviat… no!. Vol dir que sempre cal estar en marxa perqué les coses siguin com han de ser si entenem la societat com un espai col·lectiu de pau, llibertat i coneixement.

La festa de tardor, els 40 lemes de les festes de tardor, pretenen reflectir sempre aquella circumstància més obligada o primordial, aquella situació o conjuntura que demana, que exigeig, una atenció en el moment que no vol dir que el seu pas un any la faci desapareixer, ans al contrari, que vol significar que sempre cal tenir-ho en compte.

Aquest any el lema diu “volem un sant cugat solidari” empesos per dues guerres, a l’afganistan i a siria. Cal ser solidari sense cap mena de dubtes. La gent no marxa de la seva terra perqué sí, ho fa perquè enten que no pot seguir vivint en un lloc on la vida de les persones ha deixat de tenir valor i la fam, les epidèmies, la mort, són el seu probable final i el de la seva família.

Però crec que no poden quedar-nos només amb aixó si no exigir que els governs dels païssos suposadament lliure, rics i democràtics facin el que han de fer amb els comerciants de la misèria, amb els que fan fortunes amb la venda d’armament, amb els que sempre surten guanyant de qualsevol situació d’emergència, de injustícia o de por.

Hem començat una nova festa de tardor i cal viure-la també amb l’alegria que resulta imprescindible trobar i retrobar-nos al carrer, l’agora pública, l’espai que ens pertoca com a ciutadans, com a poble, com a constructors reals de la ciutat.

Sant cugat, l’any 1976, no arribava als 30.000 Habitants. El darrer cens ens diu que s’acosta al triple, 90.000. La questió no es pas els que viuen a sant cugat sino quants la viuen i, a tots aquells que vulguin escoltar-me, els hi dic que una de les millors maneres de viure sant cugat, es participant en les entitats, siguin de cultura popular, d’arts escèniques, esportives, de qualsevol mena que, de ben segur, cadascu pot trobar la seva. Estem, tots plegats, massa pantallitzats, pasem de pantalla en pantalla, deixem de fer-ho una mica i mirem i toquem la pell de la gent que ens envolta.

Viu la festa de tardor veient els actes i les parades, coneix els membres de les entitats que hi participen, interessat pel que fan i comprovaras que tu també hi pots participar i, aleshores, llavors sí, viuràs sant cugat i no només a sant cugat.  

Visca la festa de tardor!!